viernes, 19 de marzo de 2010

ACTIVITATS PARAL·LELES

Xerrada amb l’Assumpta Montellà, l’autora del llibre “La Maternitat d’Elna”


1.Fes un resum del contingut de la conferència d’aquesta autora:
L’Assumpta Montellà és historiadora i l’autora de dos llibres relacionats amb la Guerra Civil espanyola i l’exili, “La Maternitat d’Elna” i “El Setè Camió”. Ens va explicar des del principi de la Guerra Civil fins al final, la retirada. Ens va explicar dos històries de dos homes diferents.
La primera història era d’un home que va haver de marxar de casa seva, i havia d’agafar el que pogués en deu minuts. Va començar ha emplenar una maleta plena de roba, mantes, menjar... A l’hora de tancar-la es va adonar que havia d’agafar coses que tinguessin un valor important per ell. Llavors va buidar la maleta i la va començar ha emplenar de uns llibres que li va deixar el seu pare, que era mort, va agafar la fotografia del seu casament, però va preferir posar-la al revés perquè si no, no hagués pogut marxar, va agafar alguna cosa de roba, i es va acomiadar de la seva dona i el seu fill i va marxar a exiliar-se a França. Quan va passar la frontera, va obrir la maleta i es va adonar que poc a poc havia hagut d’anar llençant coses pel camí i la maleta va quedar buida.

També ens va explicar una història d’un home que quan va acabar la guerra es va quedar a viure al Pertús. Ara fa tres anys va morir, i al dia del seu enterrament, les seves filles li van col•locar un parell de paquets a sobre el taüt.
L’Assumpta que també hi va anar en aquest enterrament, no se’n va pogué estar de preguntar-los-hi que era allò que havien posat sobre el taüt.
Es veu que quan ell era jove, vivia al Montornès del Vallès. Tenia una casa, i darrera d’aquesta casa tenia un hortet, que ell des de petit havia cuidat. Quan ell va haver de exiliar-se, l’únic que es va endur, va ser un tros de terra d’aquell hortet embolicat en un tovalló.
Per això quan es va morir, sobre el taüt li van posar dos paquetets amb sorra del seu hort.

Quan l’Assumpta anava a entrevistar a les dones que havien anat al Camp de Concentració d’Argelers Sur Mer, totes els hi treien una caixa de sabates, amb unes quantes fotos, retalls de roba... Però el que tenien totes en comú era un xiulet fet de canya i un cordill. Li van explicar que quan no tenien medicines i les necessitaven s’acostaven a la tanca i a canvi de relacions sexuals amb els soldats, els hi donaven medicines, i el xiulet servia per si les seves filles, quan jugaven, s’hi s’apropaven a la tanca i els soldats les rodejaven, les nenes havien de tocar el xiulet i les mares els anaven a buscar.

El seu llibre, “La maternitat d’Elna”, va dedicat al nen enterrat a la sorra d’Argelers. Aquesta història, tracta d’una mare que estava embarassada, i la seva amiga Mercè que també ho estava.
Quan l’amiga de la Mercè es va posar de part, no hi va haver cap metge del Camp d’Argelers que l’atengués. Així que la Mercè, la va ajudar a parir. Quan el nadó ja feia dies que era viu, la mare no podia alletar-lo, quan ell tenia fred la mare no podia abrigar-lo, quan plovia no podia aixoplugar-lo, l’únic que podia fer era enterrar-lo sota la sorra, i només deixar-li el caparró fora. El nen al cap de quinze dies va morir de fred i de fam. Llavors la mare el que va fer, va ser endinsar-se dins l’aigua i suïcidar-se afogada. La Mercè quan es va posar de part, mesos després, ja havien format la Maternitat d’Elna, així que el va tenir en allà.
Quan el va parir, es va posar a plorar i no d’emoció si no que plorava per la seva amiga i el seu fill que no van poder sobreviure.


2.Poseu en comú dins el grup les impressions personals que us ha despertat l’explicació i feu-ne un redactat:


Aquestes històries ens han commogut molt. Són històries dramàtiques, que ens han fet canviar el pensament, sobre una cosa a la que mai havíem donat gaire importància. Ara els nostres sentiments cap a aquestes persones, són de tristesa, de pena, de dolor... Però pensem que aquestes persones només tenen un nom, herois. Els que van arribar a fer, el que van arribar a aguantar, tot això no té nom.
Penso que el que va fer l’Assumpta en el seu moment, és d’agrair. La gent va fer molt per un país en el qual els únics que tenien mèrit, que tenien protagonisme, eren els polítics, els escriptors, arquitectes... Gent important, en canvi els ciutadans no eren valorats. És per això que ens agradaria felicitar a l’Assumpta per una feina excel•lent. Segurament l’hi haurà costat molta feina, molt de moviment i a vegades s’haurà emportat decepcions, però ha de saber que li donem les gràcies per haver-nos commogut, de la manera que ho ha fet.
En resum, ens ha agradat molt, tant les històries que ens va explicar, com de la manera com ho explicava i per donar-li la importància en aquells que en el seu moment van lluitar per la llibertat que ara nosaltres tenim.

jueves, 18 de marzo de 2010

CIÈNCIES NATURALS


CIÈNCIES NATURALS

Fotos de ciències naturals

CIÈNCIES NATURALS

Àrea de ciències naturals

Treball individual

A) Obtenció de dades:
1. Localitza el teu pols al canell o al coll. Mesura el nobre de pulsacions per minut abans d’iniciar l’activitat física. Fes-ho tres cops i després calcula’n la mitjana.

Primer cop: 71 pulsacions/minut.
Segon cop: 79 pulsacions/minut.
Tercer cop: 75 pulsacions/minut.

Mitjana: 71+79+75/3= 75 pulsacions/minut.

2. Torna a mesurar el nombre de pulsacions per minut, immediatament després d’acabar una activitat física molt intensa (córrer). Després ves repetint la mesura a intervals d’un minut. Fes-ho 6 vegades més.
Omple aquesta taula amb els teus resultats:

Temps (minuts) Pulsacions per minut
En repós 74-73-76-71
Després de l’esforç 89-88-90-87
+ 1 minut 92-90-92-90
+ 2 minuts 85-82-83-80
+ 3 minuts 74-73-74-72
+ 4 minuts 72-71-70-69
+ 5 minuts 76-77-75-73
+ 6 minuts 67-65-67-66

3. En finalitzar un activitat física sostinguda, torna a mesurar un cop més el teu nombre de pulsacions per minut.

75 pulsacions/minut.
74 pulsacions/minut.
77 pulsacions/minut.
72 pulsacions/minut.
Treball en grup

B)Representació gràfica i anàlisi dels resultats

4.Representeu gràficament les dades de la taula de l’activitat 2 que heu anotat durant la sortida.

5.Compareu els resultats obtinguts després de fer una activitat física moderada i de llarga durada.

6.Quines són les parts del cos que han participat mén en l’esforç? Expliqueu detelladament com obtenen energia aquests òrgans.


Els músculs l’aparell locomotor són les parts del cos que han participat més en l’esforç, que obtenen energia dels nutrients i l’ATP que controlen i permeten el moviment muscular.

7.Com ha variat el vostre ritme respiratori en funció de l’esforç realitzat? Justifiqueu aquesta variació en funció de les necessitats energètiques del vostre aparell locomotor.

Cada vegada que ens esforçavem més el nostre cor bategava més rápid i cada vegada que estavem més estona quiets i descansant el cor anava disminuint.

8.Cerqueu informació per explicar com poden variar els resultats d’aquest exercici si es tracta d’una persona fumadora respecte a una persona no fumadora.


La nicotina junt amb les activitats d’esforç fa augmentar la temperatura central, i pero això un fumador te més dificultats de fer un esforç i es cansa abans.

9.Ordeneu de més a menys les situacions en què el cor batega més de pressa:a classe, parlant amb els companys; a classe, abans d’un examen; dormint; després de córrer per no perdre l’autobús i durant un partit de bàsquet.

1.Durant un partit de bàsquet
2.Després de córrer per no perdre l’autobus
3.Abans d’un examen
4.A classe
5.Parlant amb els companys
6.Dormint
El sistema muscular esquelètic ( busca informació)
Redacteu un informe a partir de les respostes a les següents activitats.

1.Cerqueu el dibuix d’un múscul esquelètic com el d’un bíceps i expliqueu la seva estructura i com s’uneix a l’os.


Estructura:
Els músculs estan units a l’os per un tendó.


2.Cerqueu una imatge d’una fibra muscular estriada i descriviu detalladament com són aquestes cèl•lules( forma, mida nombre i posició dels nuclis).


3.Expliqueu què són la miosina i l’actina i quina relació tenen la funció de les fibres musculars. Cerqueu imatges il•lustratives de la seva implicació en el procés de contracció i relaxació muscular.


La miosina és una proteïna de moviment que estan en els organismes eucariotes. Són fibres amb un llarg filament.
Està relacionat amb les fibres musculars perque està implicada en la contracció muscular per interacció amb l’actina.
L’actina és una proteïna globular, que crea els microfilaments, i que és un element fonamental de les cél•lules eucariotes. Conjunt amb la miosina i altres proteïnes ajuda en la contracció muscular.

LLENGUA ANGLESA

LLENGUA ANGLESA:


MY DIARY: write a diary entry of each day telling what you do, how you do it and any important detail.
Monday, 15th March:

Dear Diary, when we got to school this morning, at the door, the bus was wait for go to make the road to exile, but the finally we don’t the road because was snow.

Tuesday, 16th March:


This morning, we got to school, and started do the dossier that teachers gave all students, because Friday we have a exposition. When finished the day at the school, we go at the house, and until tomorrow.

Wednesday, 17th March:


At the Wednesday, went how Tuesday. We did the dossier, and also, Assumpte Montellà, is an important writer, gave a talk at the institute on the subject to work.

Thursday, 18th March:

At the Thursday, we got to school and just the dossier, and preparing the presentation tomorrow.

Friday, 19th March:

MATÈMATIQUES

ACTIVITAT 3: Matemàtics a l’exili:


PRIMER PERSONATGE: Pere Pi Calleja

a)Va néixer a Barcelona . Quin any va néixer? Quin any i on va morir?
b)Formava part d’una família molt extensa i unida que tenia relació amb Roses. Quina relació? En quin camp va destacar els seus avantpassats?
c)Va ser un excel•lent estudiant. On va estudiar? quins estudis va realitzar?
d)L’any 1927 va obtenir un premi. Quin? Per quina activitat?
e)Després va realitzar uns altres estudis. Quins? On?
f)Va quedar vivament impressionat per una conferència a la qual va assistir. Qui era el conferenciant? On va ser la conferència?
g)Amb qui simpatitzava políticament?
h)A proposta de Julio Rey Pastor va obtenir una beca. Per fer què?
i)Entre 1935 i 1936 va ocupar un càrrec. Quin?
j)Serveix a l’exèrcit de la República. Quin grau tenia?
k)S’exilia a un país europeu. Quin? On va anar? Com en va sortir?
l)Parlava moltes llengües. Quines?
m)Fa un viatge accidental. On el porta?
n)Quan arriba a l’Argentina, on s’instal•la? Que fa?
o)Torna a Catalunya l’any 1947 i visita Roses. Amb quin motiu?
p)Torna a Espanya l’any 1956 i te dificultats per obtenir una plaça en una universitat. Quina aconsegueix?
q)S’instal•la definitivament a Catalunya. Quan? Què fa?



a)Pere Pi Calleja va néixer a l’any 1907, i va morir el 1986 a Barcelona.
b)El seu pare havia nascut a Roses. Els seus avantpassats destaquen en la ciència, la cultura i la política catalana.
c)Va estudiar a Barcelona (escola primària, secundària, batxillerat) i va obtenir Excel•lent amb matrícula d’Honor, excepte francés i dibuix. Va realitzar els estudis d’Arquitectura i Matemàtiques a Barcelona.
d)Al 1927 va obtenir el premi de la Societat en un concurs de resolució de problemes.
e)Va realitzar estudis de doctorat a Madrid.
f)Pere Pi va quedar impressionat per la conferència que va fer Albert Einstein a Barcelona.
g)Pere Pi simpatitzava políticament amb la figura de Companys.
h)Julio Rey Pastor va oferir una beca a Pere Pi per a realitzar una estada a la Universitat de Berlín.
i)Entre el 1935 i 1936 Pi Calleja serà Director del “Centre d’Estudis Matemàtics” de l’Institut d’Estudis Catalans.
j)Pi Calleja va ser Capità d’Enginyers i Director de l’Oficina de Turisme.
k)Pere Pi es va exiliar a França on va anar al Camp d’Argelés, però va surtir aviat gràcies al seu avi.
l)Pi Calleja dominava el català, castellà, anglés, francés, alemany i part d’italià.
m)
n)Quan arriba a Argentina s’instal•la a Buenos Aires, on crea la Unió Matemàtica Argentina.
o)Pere Pi viatja a Roses al 1947 per presentar la seva parella, Milena, a la família.
p)La plaça de geometria analítica i topologia de la Universitat de Barcelona.
q)S’instal•la a Catalunya l’any 1956, i fa classes particulars a Carlos March.


SEGON PERSONATGE: Lluís Santaló.


a)Va néixer a Girona. Quin any va néixer? Quin any i on va morir?
b)Va estudiar a Madrid. A quina universitat? Quins estudis va realitzar?
c)Es va especialitzar en geometria. On es va especialitzar?
d)Va ser mobilitzat al front. On i quan es va exiliar?
e)Després es va exiliar a Sudamèrica. A quin país? En quina universitat va treballar?
f)Es va desplaçar als Estats Units d’Amèrica. On va treballar?
g)Va rebre el premi príncep d’Astúries. En quin àmbit? Quan?
h)Va ser un gran pedagog que va publicar molts treballs sobre l’educació matemàtica. Què en pensava?
i)Una universitat Catalana li ha dedicat una càtedra honorifica. Quina? Des de quan? A quina facultat pertany?


a)Va néixer l’any 1911 i va morir a Buenos Aires l’any 2001.
b)Lluís Santaló va fer un doctorat a universitat Complutense.
c)Es va especialitzar en geometria en Hamburg amb el professor Virgen Blàzquez.
d)Retorna a Espanya l’any 1936 i s’exilia a França a finals de la guerra.
e)Es va exiliar a Argentina, i va treballar en la Universitat del Litoral, de la ciutat del Rosario.
f)Als Estats Units d’Amèrica va treballar en les universitats de Chicago Prniceton.
g)En el 1983 va ser galardonat amb el premi príncep d’Astúries d’investigació Científica i Tècnica per les seves investigacions al voltant de la geometria.
h)Ell pensava que l’educació matemàtica era necessària per el desenvolupament dels països.
i)La Universitat de Girona li ha dedicat una càtedra honorífica en l’Aplicació de les Matemàtiques l’any 2000.


Tercer personatge: Ernest Corominas.

a)Va néixer a Barcelona. Quin any vanéixer? Quin any i on va morir?
b)Va estudiar a La universitat de Barcelona. Quins estudis va cursar?
c)Va participar a la guerra Civil i es va exiliar. On?
d)L’any 1940 s’exilia a Sudamèrica. A quin país? De que treballa?
e)Es trasllada a l’Argentina. A quina Universitat? Quina càtedra ocupa?
f)Es casa amb la cosina d’un conegut guerriller. Qui?
g)Entre 1947 i 1964 viu a diferents ciutats. On? A quina universitat?

a)Va néixer a l’any 1913 i va morir a Lió França en el 1992.
b)Es va llicenciar en matemàtiques i arquitectura.
c)Es va exiliar a Amèrica i residí a Xile.
d)Es va traslladar a Argentina i treballa de professor de matemàtiques.
e)A la universitat de Cuyo i és encarregat de la càtedra d’Estadística.
f)Es casa amb la cosina de Ernesto “che” Guevara.
g)Torna a Europa i treballa a França al Centre nacional de la Recerca de París. Després va residir una temporada a Barcelona, va tornar a Amèrica on treballa en Princenton i s’estableix a Lió, on fou anomenat professor de la Universitat Claude Bernard.

MATEMÀTIQUES

ACTIVITAT 2: Estadístiques sobre refugiats:

1. Busqueu sobre la Convenció de Ginebra de 1951, quina és la definició de refugiat i pengeu la resposta al bloc:

Un refugiat es una persona que debut a un temor perseguit por raons de raça, religió, política, nacionalitat... es troba fora del seu país i es sent incapaç a acollir-se a la protecció d’un altre país.

2. Observeu el següent diagrama que mostra les peticions d’asil als països industrialitzats el primer setembre de 2008:

a: De quin tipus de diagrama es tracta? Quines dades s’hi representen?
És un diagrama circular, on es representen percentatges.

b: Sabem que el nombre de peticions d’asil dels Estats Units va ser de 25400; quin va ser el nombre total de demandants d’asil?
25400 x 100
15,4 ---- 25400  X= ___________= 164935,1 asils.
100 ---- X 15,4
Resposta: En total van demandar 164935,1 asils.

c. Quantes persones van demanar asil a França? I a Suïssa? Pengeu les respostes al bloc.

França:
% persones 25400x9,5
15,4------25400 X= __________= 15668,8 persones
9,5----------X 15,4

Suïssa:
% persones 25400x3,6
15,4-------24500 X= ______________=5937,7 persones
3,6---------- X 15,4
Resposta: A França van demanar asil 15668,8 persones i a Suïssa 5937,3 persones.

3. La següent taula recull els principals països d’origen dels demandants d’asil polític els anys 2006 i 2007.

a. Recolliu aquestes dades en una taula i calculeu el percentatge de demandants d’asil de cada país:


2006 2007
Freqüències % Freqüències %

IRQ 34300 4.18 52000 17.9
SOM 45800 18.94 46200 15.97
ERT 21700 8.9 36000 12.44
COL 18700 7.73 23200 8.02
RUS 16400 6.78 21800 7.53
ETH 19200 7.94 21600 7.46
ZIM 22200 9.18 20800 7.19
DRC 31200 12.90 36300 12.5
GHI 17400 7.19 15300 5.29
AFG 14900 6.16 16000 5.53

b) Dibuixeu un diagrama de barres dobles amb les freqüències a l’esquerra i els percentatges a la dreta:

c) Poseu títol al diagrama i redacteu una notícia breu que resumeixi les dades del diagrama i pengeu-la al bloc.

Demandats d’asil els anys 2006 i 2007: Aquest diagrama ens mostra el percentatge de persones que van demandar asil en els anys 2006 i 2007.

4. Llegiu el següent text:

a) Calculeu l’angle corresponent per fer un diagrama de sectors circulars.

1.Paquistaní i Iran: 45,92%x360/100= 165,312º
2.Iaqui: 30,61%x360/100= 110,196º
3.Colombians: 8,45%x360/100= 30,42º
4.Sudaneses: 8%x360/100=28,8º
5.Somalis: 6,9%x360/100=24,84º


b) Dibuixeu el diagrama de sectors circular, poseu-li títol i pengeu-lo al bloc.


Refugiats a l’any 2007: