ACTIVITATS PARAL·LELES

Xerrada amb l’Assumpta Montellà, l’autora del llibre “La Maternitat d’Elna”


1.Fes un resum del contingut de la conferència d’aquesta autora:
L’Assumpta Montellà és historiadora i l’autora de dos llibres relacionats amb la Guerra Civil espanyola i l’exili, “La Maternitat d’Elna” i “El Setè Camió”. Ens va explicar des del principi de la Guerra Civil fins al final, la retirada. Ens va explicar dos històries de dos homes diferents.
La primera història era d’un home que va haver de marxar de casa seva, i havia d’agafar el que pogués en deu minuts. Va començar ha emplenar una maleta plena de roba, mantes, menjar... A l’hora de tancar-la es va adonar que havia d’agafar coses que tinguessin un valor important per ell. Llavors va buidar la maleta i la va començar ha emplenar de uns llibres que li va deixar el seu pare, que era mort, va agafar la fotografia del seu casament, però va preferir posar-la al revés perquè si no, no hagués pogut marxar, va agafar alguna cosa de roba, i es va acomiadar de la seva dona i el seu fill i va marxar a exiliar-se a França. Quan va passar la frontera, va obrir la maleta i es va adonar que poc a poc havia hagut d’anar llençant coses pel camí i la maleta va quedar buida.

També ens va explicar una història d’un home que quan va acabar la guerra es va quedar a viure al Pertús. Ara fa tres anys va morir, i al dia del seu enterrament, les seves filles li van col•locar un parell de paquets a sobre el taüt.
L’Assumpta que també hi va anar en aquest enterrament, no se’n va pogué estar de preguntar-los-hi que era allò que havien posat sobre el taüt.
Es veu que quan ell era jove, vivia al Montornès del Vallès. Tenia una casa, i darrera d’aquesta casa tenia un hortet, que ell des de petit havia cuidat. Quan ell va haver de exiliar-se, l’únic que es va endur, va ser un tros de terra d’aquell hortet embolicat en un tovalló.
Per això quan es va morir, sobre el taüt li van posar dos paquetets amb sorra del seu hort.

Quan l’Assumpta anava a entrevistar a les dones que havien anat al Camp de Concentració d’Argelers Sur Mer, totes els hi treien una caixa de sabates, amb unes quantes fotos, retalls de roba... Però el que tenien totes en comú era un xiulet fet de canya i un cordill. Li van explicar que quan no tenien medicines i les necessitaven s’acostaven a la tanca i a canvi de relacions sexuals amb els soldats, els hi donaven medicines, i el xiulet servia per si les seves filles, quan jugaven, s’hi s’apropaven a la tanca i els soldats les rodejaven, les nenes havien de tocar el xiulet i les mares els anaven a buscar.

El seu llibre, “La maternitat d’Elna”, va dedicat al nen enterrat a la sorra d’Argelers. Aquesta història, tracta d’una mare que estava embarassada, i la seva amiga Mercè que també ho estava.
Quan l’amiga de la Mercè es va posar de part, no hi va haver cap metge del Camp d’Argelers que l’atengués. Així que la Mercè, la va ajudar a parir. Quan el nadó ja feia dies que era viu, la mare no podia alletar-lo, quan ell tenia fred la mare no podia abrigar-lo, quan plovia no podia aixoplugar-lo, l’únic que podia fer era enterrar-lo sota la sorra, i només deixar-li el caparró fora. El nen al cap de quinze dies va morir de fred i de fam. Llavors la mare el que va fer, va ser endinsar-se dins l’aigua i suïcidar-se afogada. La Mercè quan es va posar de part, mesos després, ja havien format la Maternitat d’Elna, així que el va tenir en allà.
Quan el va parir, es va posar a plorar i no d’emoció si no que plorava per la seva amiga i el seu fill que no van poder sobreviure.


2.Poseu en comú dins el grup les impressions personals que us ha despertat l’explicació i feu-ne un redactat:

Aquestes històries ens han commogut molt. Són històries dramàtiques, que ens han fet canviar el pensament, sobre una cosa a la que mai havíem donat gaire importància. Ara els nostres sentiments cap a aquestes persones, són de tristesa, de pena, de dolor... Però pensem que aquestes persones només tenen un nom, herois. Els que van arribar a fer, el que van arribar a aguantar, tot això no té nom.
Penso que el que va fer l’Assumpta en el seu moment, és d’agrair. La gent va fer molt per un país en el qual els únics que tenien mèrit, que tenien protagonisme, eren els polítics, els escriptors, arquitectes... Gent important, en canvi els ciutadans no eren valorats. És per això que ens agradaria felicitar a l’Assumpta per una feina excel•lent. Segurament l’hi haurà costat molta feina, molt de moviment i a vegades s’haurà emportat decepcions, però ha de saber que li donem les gràcies per haver-nos commogut, de la manera que ho ha fet.
En resum, ens ha agradat molt, tant les històries que ens va explicar, com de la manera com ho explicava i per donar-li la importància en aquells que en el seu moment van lluitar per la llibertat que ara nosaltres tenim.

ACTIVITATS PARAL·LELES

-REPORTATGE SOBRE EL CAMP D’ARGELERS:
Qüestionari sobre la pel•lícula (Film Documental):

1.On es troba el Camp d’Argelers?
El camps d’Argelers es troba a la platja del Nord d’Argelers.

2.Quants habitants tenia aquesta localitat? I ara ?
Aquesta localitat abans tenia 2.900 habitants, i ara té 100.000 habitants


3.Quan fou obert el camp ?
El camp fou obert fa 10 anys, 1 de gener de 1939.

4.Quina finalitat tenia aquest camp de concentració ?
Aquest camp de concentració tenia la finalitat de refugiar els exiliats republicans. (Fugien d’en Franco.)

5.Quina superfície tenia ?
Tenia una superfície de entre 50 hectàries i 100 hectàries.

6.Quantes barraques es van construir ?
Des del mes de març es van construir 60 barraques.

7.Quantes persones van passar?
Van passar 300.000 persones.

8.Com van ser les condicions de vida durant els primers dies? I després?
Durant els primers dies les condicions de vida eren molt dures. Després ja van millorar quan els començava a arrivar menjar i van contruir barraques.

9.Quines eres les malalties més freqüents o comunes ?
Les malalties més freqüents van ser les pulmonars, tuberculosis, conjuntivitis, disertèria i malaties mentals.

10.Com ajudaven els metges a curar als malalts ?
Els metges ajudaven a curar als malalts amb espirines i medicines.

11.Quins van ser els encarregats de vigilar el camp ?
Els encarragats de vigilar el camp van ser els senegalesos.

12.En el film documental es parla de milicians i brigadistes. Esbrina quin paper van jugar durant la guerra civil espanyola.
Els brigadistes eres militars d’altres païssos, que van venir a lluitar contra els nacionals, que era l’exèrcit de Franco.

13.Quantes persones van morir en aquest camp?
En aquest camp van morir entre 7, 8 i 10 persones al dia. És impossible de quantificar el total.

14.Explica alguna de les escenas del film que t’hagin impactat. Per què?
El que ens ha impactat molt va ser la escena en la qual es veien totes les tumbes juntes de tots la gent que anava morint al dia.

15.Fes una breu crítica o reflexió personal sobre la pel·lícula.
Pensem que la pel·lícula era molt realista. Hem arribat a la conclusió que els francesos es van portar molt malament amb els catalans i els espanyols. És injust al que van arribar a fer: el mes de febrer amb al fred que feia, els refugiats no tenien on aixeplegar-se, les mantes que tenien estaven molles i la gent es barallava per un tros de pa, que al final acabava sent un petit tros de pa. No era ni un camp de concentració: Quan les dones estaven malaltes o necessitaven medicines per les seves filles i fills, s’acostaven a la tanca i els soldats els donaven medicaments a canvi de fer l’acte sexual. Una història molt trista, que els espanyols i catalans mai oblidaran.