viernes, 19 de marzo de 2010

ACTIVITATS PARAL·LELES

Xerrada amb l’Assumpta Montellà, l’autora del llibre “La Maternitat d’Elna”


1.Fes un resum del contingut de la conferència d’aquesta autora:
L’Assumpta Montellà és historiadora i l’autora de dos llibres relacionats amb la Guerra Civil espanyola i l’exili, “La Maternitat d’Elna” i “El Setè Camió”. Ens va explicar des del principi de la Guerra Civil fins al final, la retirada. Ens va explicar dos històries de dos homes diferents.
La primera història era d’un home que va haver de marxar de casa seva, i havia d’agafar el que pogués en deu minuts. Va començar ha emplenar una maleta plena de roba, mantes, menjar... A l’hora de tancar-la es va adonar que havia d’agafar coses que tinguessin un valor important per ell. Llavors va buidar la maleta i la va començar ha emplenar de uns llibres que li va deixar el seu pare, que era mort, va agafar la fotografia del seu casament, però va preferir posar-la al revés perquè si no, no hagués pogut marxar, va agafar alguna cosa de roba, i es va acomiadar de la seva dona i el seu fill i va marxar a exiliar-se a França. Quan va passar la frontera, va obrir la maleta i es va adonar que poc a poc havia hagut d’anar llençant coses pel camí i la maleta va quedar buida.

També ens va explicar una història d’un home que quan va acabar la guerra es va quedar a viure al Pertús. Ara fa tres anys va morir, i al dia del seu enterrament, les seves filles li van col•locar un parell de paquets a sobre el taüt.
L’Assumpta que també hi va anar en aquest enterrament, no se’n va pogué estar de preguntar-los-hi que era allò que havien posat sobre el taüt.
Es veu que quan ell era jove, vivia al Montornès del Vallès. Tenia una casa, i darrera d’aquesta casa tenia un hortet, que ell des de petit havia cuidat. Quan ell va haver de exiliar-se, l’únic que es va endur, va ser un tros de terra d’aquell hortet embolicat en un tovalló.
Per això quan es va morir, sobre el taüt li van posar dos paquetets amb sorra del seu hort.

Quan l’Assumpta anava a entrevistar a les dones que havien anat al Camp de Concentració d’Argelers Sur Mer, totes els hi treien una caixa de sabates, amb unes quantes fotos, retalls de roba... Però el que tenien totes en comú era un xiulet fet de canya i un cordill. Li van explicar que quan no tenien medicines i les necessitaven s’acostaven a la tanca i a canvi de relacions sexuals amb els soldats, els hi donaven medicines, i el xiulet servia per si les seves filles, quan jugaven, s’hi s’apropaven a la tanca i els soldats les rodejaven, les nenes havien de tocar el xiulet i les mares els anaven a buscar.

El seu llibre, “La maternitat d’Elna”, va dedicat al nen enterrat a la sorra d’Argelers. Aquesta història, tracta d’una mare que estava embarassada, i la seva amiga Mercè que també ho estava.
Quan l’amiga de la Mercè es va posar de part, no hi va haver cap metge del Camp d’Argelers que l’atengués. Així que la Mercè, la va ajudar a parir. Quan el nadó ja feia dies que era viu, la mare no podia alletar-lo, quan ell tenia fred la mare no podia abrigar-lo, quan plovia no podia aixoplugar-lo, l’únic que podia fer era enterrar-lo sota la sorra, i només deixar-li el caparró fora. El nen al cap de quinze dies va morir de fred i de fam. Llavors la mare el que va fer, va ser endinsar-se dins l’aigua i suïcidar-se afogada. La Mercè quan es va posar de part, mesos després, ja havien format la Maternitat d’Elna, així que el va tenir en allà.
Quan el va parir, es va posar a plorar i no d’emoció si no que plorava per la seva amiga i el seu fill que no van poder sobreviure.


2.Poseu en comú dins el grup les impressions personals que us ha despertat l’explicació i feu-ne un redactat:


Aquestes històries ens han commogut molt. Són històries dramàtiques, que ens han fet canviar el pensament, sobre una cosa a la que mai havíem donat gaire importància. Ara els nostres sentiments cap a aquestes persones, són de tristesa, de pena, de dolor... Però pensem que aquestes persones només tenen un nom, herois. Els que van arribar a fer, el que van arribar a aguantar, tot això no té nom.
Penso que el que va fer l’Assumpta en el seu moment, és d’agrair. La gent va fer molt per un país en el qual els únics que tenien mèrit, que tenien protagonisme, eren els polítics, els escriptors, arquitectes... Gent important, en canvi els ciutadans no eren valorats. És per això que ens agradaria felicitar a l’Assumpta per una feina excel•lent. Segurament l’hi haurà costat molta feina, molt de moviment i a vegades s’haurà emportat decepcions, però ha de saber que li donem les gràcies per haver-nos commogut, de la manera que ho ha fet.
En resum, ens ha agradat molt, tant les històries que ens va explicar, com de la manera com ho explicava i per donar-li la importància en aquells que en el seu moment van lluitar per la llibertat que ara nosaltres tenim.

jueves, 18 de marzo de 2010

CIÈNCIES NATURALS


CIÈNCIES NATURALS

Fotos de ciències naturals

CIÈNCIES NATURALS

Àrea de ciències naturals

Treball individual

A) Obtenció de dades:
1. Localitza el teu pols al canell o al coll. Mesura el nobre de pulsacions per minut abans d’iniciar l’activitat física. Fes-ho tres cops i després calcula’n la mitjana.

Primer cop: 71 pulsacions/minut.
Segon cop: 79 pulsacions/minut.
Tercer cop: 75 pulsacions/minut.

Mitjana: 71+79+75/3= 75 pulsacions/minut.

2. Torna a mesurar el nombre de pulsacions per minut, immediatament després d’acabar una activitat física molt intensa (córrer). Després ves repetint la mesura a intervals d’un minut. Fes-ho 6 vegades més.
Omple aquesta taula amb els teus resultats:

Temps (minuts) Pulsacions per minut
En repós 74-73-76-71
Després de l’esforç 89-88-90-87
+ 1 minut 92-90-92-90
+ 2 minuts 85-82-83-80
+ 3 minuts 74-73-74-72
+ 4 minuts 72-71-70-69
+ 5 minuts 76-77-75-73
+ 6 minuts 67-65-67-66

3. En finalitzar un activitat física sostinguda, torna a mesurar un cop més el teu nombre de pulsacions per minut.

75 pulsacions/minut.
74 pulsacions/minut.
77 pulsacions/minut.
72 pulsacions/minut.
Treball en grup

B)Representació gràfica i anàlisi dels resultats

4.Representeu gràficament les dades de la taula de l’activitat 2 que heu anotat durant la sortida.

5.Compareu els resultats obtinguts després de fer una activitat física moderada i de llarga durada.

6.Quines són les parts del cos que han participat mén en l’esforç? Expliqueu detelladament com obtenen energia aquests òrgans.


Els músculs l’aparell locomotor són les parts del cos que han participat més en l’esforç, que obtenen energia dels nutrients i l’ATP que controlen i permeten el moviment muscular.

7.Com ha variat el vostre ritme respiratori en funció de l’esforç realitzat? Justifiqueu aquesta variació en funció de les necessitats energètiques del vostre aparell locomotor.

Cada vegada que ens esforçavem més el nostre cor bategava més rápid i cada vegada que estavem més estona quiets i descansant el cor anava disminuint.

8.Cerqueu informació per explicar com poden variar els resultats d’aquest exercici si es tracta d’una persona fumadora respecte a una persona no fumadora.


La nicotina junt amb les activitats d’esforç fa augmentar la temperatura central, i pero això un fumador te més dificultats de fer un esforç i es cansa abans.

9.Ordeneu de més a menys les situacions en què el cor batega més de pressa:a classe, parlant amb els companys; a classe, abans d’un examen; dormint; després de córrer per no perdre l’autobús i durant un partit de bàsquet.

1.Durant un partit de bàsquet
2.Després de córrer per no perdre l’autobus
3.Abans d’un examen
4.A classe
5.Parlant amb els companys
6.Dormint
El sistema muscular esquelètic ( busca informació)
Redacteu un informe a partir de les respostes a les següents activitats.

1.Cerqueu el dibuix d’un múscul esquelètic com el d’un bíceps i expliqueu la seva estructura i com s’uneix a l’os.


Estructura:
Els músculs estan units a l’os per un tendó.


2.Cerqueu una imatge d’una fibra muscular estriada i descriviu detalladament com són aquestes cèl•lules( forma, mida nombre i posició dels nuclis).


3.Expliqueu què són la miosina i l’actina i quina relació tenen la funció de les fibres musculars. Cerqueu imatges il•lustratives de la seva implicació en el procés de contracció i relaxació muscular.


La miosina és una proteïna de moviment que estan en els organismes eucariotes. Són fibres amb un llarg filament.
Està relacionat amb les fibres musculars perque està implicada en la contracció muscular per interacció amb l’actina.
L’actina és una proteïna globular, que crea els microfilaments, i que és un element fonamental de les cél•lules eucariotes. Conjunt amb la miosina i altres proteïnes ajuda en la contracció muscular.

LLENGUA ANGLESA

LLENGUA ANGLESA:


MY DIARY: write a diary entry of each day telling what you do, how you do it and any important detail.
Monday, 15th March:

Dear Diary, when we got to school this morning, at the door, the bus was wait for go to make the road to exile, but the finally we don’t the road because was snow.

Tuesday, 16th March:


This morning, we got to school, and started do the dossier that teachers gave all students, because Friday we have a exposition. When finished the day at the school, we go at the house, and until tomorrow.

Wednesday, 17th March:


At the Wednesday, went how Tuesday. We did the dossier, and also, Assumpte Montellà, is an important writer, gave a talk at the institute on the subject to work.

Thursday, 18th March:

At the Thursday, we got to school and just the dossier, and preparing the presentation tomorrow.

Friday, 19th March:

MATÈMATIQUES

ACTIVITAT 3: Matemàtics a l’exili:


PRIMER PERSONATGE: Pere Pi Calleja

a)Va néixer a Barcelona . Quin any va néixer? Quin any i on va morir?
b)Formava part d’una família molt extensa i unida que tenia relació amb Roses. Quina relació? En quin camp va destacar els seus avantpassats?
c)Va ser un excel•lent estudiant. On va estudiar? quins estudis va realitzar?
d)L’any 1927 va obtenir un premi. Quin? Per quina activitat?
e)Després va realitzar uns altres estudis. Quins? On?
f)Va quedar vivament impressionat per una conferència a la qual va assistir. Qui era el conferenciant? On va ser la conferència?
g)Amb qui simpatitzava políticament?
h)A proposta de Julio Rey Pastor va obtenir una beca. Per fer què?
i)Entre 1935 i 1936 va ocupar un càrrec. Quin?
j)Serveix a l’exèrcit de la República. Quin grau tenia?
k)S’exilia a un país europeu. Quin? On va anar? Com en va sortir?
l)Parlava moltes llengües. Quines?
m)Fa un viatge accidental. On el porta?
n)Quan arriba a l’Argentina, on s’instal•la? Que fa?
o)Torna a Catalunya l’any 1947 i visita Roses. Amb quin motiu?
p)Torna a Espanya l’any 1956 i te dificultats per obtenir una plaça en una universitat. Quina aconsegueix?
q)S’instal•la definitivament a Catalunya. Quan? Què fa?



a)Pere Pi Calleja va néixer a l’any 1907, i va morir el 1986 a Barcelona.
b)El seu pare havia nascut a Roses. Els seus avantpassats destaquen en la ciència, la cultura i la política catalana.
c)Va estudiar a Barcelona (escola primària, secundària, batxillerat) i va obtenir Excel•lent amb matrícula d’Honor, excepte francés i dibuix. Va realitzar els estudis d’Arquitectura i Matemàtiques a Barcelona.
d)Al 1927 va obtenir el premi de la Societat en un concurs de resolució de problemes.
e)Va realitzar estudis de doctorat a Madrid.
f)Pere Pi va quedar impressionat per la conferència que va fer Albert Einstein a Barcelona.
g)Pere Pi simpatitzava políticament amb la figura de Companys.
h)Julio Rey Pastor va oferir una beca a Pere Pi per a realitzar una estada a la Universitat de Berlín.
i)Entre el 1935 i 1936 Pi Calleja serà Director del “Centre d’Estudis Matemàtics” de l’Institut d’Estudis Catalans.
j)Pi Calleja va ser Capità d’Enginyers i Director de l’Oficina de Turisme.
k)Pere Pi es va exiliar a França on va anar al Camp d’Argelés, però va surtir aviat gràcies al seu avi.
l)Pi Calleja dominava el català, castellà, anglés, francés, alemany i part d’italià.
m)
n)Quan arriba a Argentina s’instal•la a Buenos Aires, on crea la Unió Matemàtica Argentina.
o)Pere Pi viatja a Roses al 1947 per presentar la seva parella, Milena, a la família.
p)La plaça de geometria analítica i topologia de la Universitat de Barcelona.
q)S’instal•la a Catalunya l’any 1956, i fa classes particulars a Carlos March.


SEGON PERSONATGE: Lluís Santaló.


a)Va néixer a Girona. Quin any va néixer? Quin any i on va morir?
b)Va estudiar a Madrid. A quina universitat? Quins estudis va realitzar?
c)Es va especialitzar en geometria. On es va especialitzar?
d)Va ser mobilitzat al front. On i quan es va exiliar?
e)Després es va exiliar a Sudamèrica. A quin país? En quina universitat va treballar?
f)Es va desplaçar als Estats Units d’Amèrica. On va treballar?
g)Va rebre el premi príncep d’Astúries. En quin àmbit? Quan?
h)Va ser un gran pedagog que va publicar molts treballs sobre l’educació matemàtica. Què en pensava?
i)Una universitat Catalana li ha dedicat una càtedra honorifica. Quina? Des de quan? A quina facultat pertany?


a)Va néixer l’any 1911 i va morir a Buenos Aires l’any 2001.
b)Lluís Santaló va fer un doctorat a universitat Complutense.
c)Es va especialitzar en geometria en Hamburg amb el professor Virgen Blàzquez.
d)Retorna a Espanya l’any 1936 i s’exilia a França a finals de la guerra.
e)Es va exiliar a Argentina, i va treballar en la Universitat del Litoral, de la ciutat del Rosario.
f)Als Estats Units d’Amèrica va treballar en les universitats de Chicago Prniceton.
g)En el 1983 va ser galardonat amb el premi príncep d’Astúries d’investigació Científica i Tècnica per les seves investigacions al voltant de la geometria.
h)Ell pensava que l’educació matemàtica era necessària per el desenvolupament dels països.
i)La Universitat de Girona li ha dedicat una càtedra honorífica en l’Aplicació de les Matemàtiques l’any 2000.


Tercer personatge: Ernest Corominas.

a)Va néixer a Barcelona. Quin any vanéixer? Quin any i on va morir?
b)Va estudiar a La universitat de Barcelona. Quins estudis va cursar?
c)Va participar a la guerra Civil i es va exiliar. On?
d)L’any 1940 s’exilia a Sudamèrica. A quin país? De que treballa?
e)Es trasllada a l’Argentina. A quina Universitat? Quina càtedra ocupa?
f)Es casa amb la cosina d’un conegut guerriller. Qui?
g)Entre 1947 i 1964 viu a diferents ciutats. On? A quina universitat?

a)Va néixer a l’any 1913 i va morir a Lió França en el 1992.
b)Es va llicenciar en matemàtiques i arquitectura.
c)Es va exiliar a Amèrica i residí a Xile.
d)Es va traslladar a Argentina i treballa de professor de matemàtiques.
e)A la universitat de Cuyo i és encarregat de la càtedra d’Estadística.
f)Es casa amb la cosina de Ernesto “che” Guevara.
g)Torna a Europa i treballa a França al Centre nacional de la Recerca de París. Després va residir una temporada a Barcelona, va tornar a Amèrica on treballa en Princenton i s’estableix a Lió, on fou anomenat professor de la Universitat Claude Bernard.

MATEMÀTIQUES

ACTIVITAT 2: Estadístiques sobre refugiats:

1. Busqueu sobre la Convenció de Ginebra de 1951, quina és la definició de refugiat i pengeu la resposta al bloc:

Un refugiat es una persona que debut a un temor perseguit por raons de raça, religió, política, nacionalitat... es troba fora del seu país i es sent incapaç a acollir-se a la protecció d’un altre país.

2. Observeu el següent diagrama que mostra les peticions d’asil als països industrialitzats el primer setembre de 2008:

a: De quin tipus de diagrama es tracta? Quines dades s’hi representen?
És un diagrama circular, on es representen percentatges.

b: Sabem que el nombre de peticions d’asil dels Estats Units va ser de 25400; quin va ser el nombre total de demandants d’asil?
25400 x 100
15,4 ---- 25400  X= ___________= 164935,1 asils.
100 ---- X 15,4
Resposta: En total van demandar 164935,1 asils.

c. Quantes persones van demanar asil a França? I a Suïssa? Pengeu les respostes al bloc.

França:
% persones 25400x9,5
15,4------25400 X= __________= 15668,8 persones
9,5----------X 15,4

Suïssa:
% persones 25400x3,6
15,4-------24500 X= ______________=5937,7 persones
3,6---------- X 15,4
Resposta: A França van demanar asil 15668,8 persones i a Suïssa 5937,3 persones.

3. La següent taula recull els principals països d’origen dels demandants d’asil polític els anys 2006 i 2007.

a. Recolliu aquestes dades en una taula i calculeu el percentatge de demandants d’asil de cada país:


2006 2007
Freqüències % Freqüències %

IRQ 34300 4.18 52000 17.9
SOM 45800 18.94 46200 15.97
ERT 21700 8.9 36000 12.44
COL 18700 7.73 23200 8.02
RUS 16400 6.78 21800 7.53
ETH 19200 7.94 21600 7.46
ZIM 22200 9.18 20800 7.19
DRC 31200 12.90 36300 12.5
GHI 17400 7.19 15300 5.29
AFG 14900 6.16 16000 5.53

b) Dibuixeu un diagrama de barres dobles amb les freqüències a l’esquerra i els percentatges a la dreta:

c) Poseu títol al diagrama i redacteu una notícia breu que resumeixi les dades del diagrama i pengeu-la al bloc.

Demandats d’asil els anys 2006 i 2007: Aquest diagrama ens mostra el percentatge de persones que van demandar asil en els anys 2006 i 2007.

4. Llegiu el següent text:

a) Calculeu l’angle corresponent per fer un diagrama de sectors circulars.

1.Paquistaní i Iran: 45,92%x360/100= 165,312º
2.Iaqui: 30,61%x360/100= 110,196º
3.Colombians: 8,45%x360/100= 30,42º
4.Sudaneses: 8%x360/100=28,8º
5.Somalis: 6,9%x360/100=24,84º


b) Dibuixeu el diagrama de sectors circular, poseu-li títol i pengeu-lo al bloc.


Refugiats a l’any 2007:

MATEMÀTIQUES









Fotografies matemàtiques activitat 1.

MATEMÀTIQUES

Matemàtiques:

ACTIVITAT 1- TOPOGRAFIA:

1.Expliqueu què significa l’escala 1:20000:

L’escala 1:20000 vol dir que hem reduït la realitat i cada una unitat del paper són 20000 unitats a la realitat.

2.Marqueu en el vostre mapa el recorregut que heu fet el dia de la sortida. Mesureu-lo amb el curvímetre i trobeu la distància que heu recorregut:

21 cm x 20000= 420000 cm= 4,2 km
3.Observeu les corbes de nivell del mapa i feu un perfil topogràfic de l’etapa:

4.Al vostre mapa trobareu un recorregut amb sis punts marcats, que indiquen la situació dels sis indrets següents:

·Coll de Lli: És un punt de pas entre dos països, on els exiliats van haver de passar per anar a França.

·Hostal dels Trabucaires: Hostal que es trobava a Les Illes i molts exiliats van estar allà un temps.

·Monuments a l’Exili: És un monument de bronze situat a la Vajol que representa un home agafat de la mà de la seva filla de 6 anys amb la cama amputada, perduda amb els bombardejos de les tropes franquistes. Fa un homenatge als republicans que fugien dels feixistes.

·Can Barris: És una casa, del començament del vuit-cents de la Vajol. A prop de la casa va tindre lloc l’últim acte oficial de la república.

·Mina Canta: Era un refugi situat a la Vajol en el qual el president de la república, que es deia Juan Negrín, va decidir refugiar tots els quadres, fortunes i coses valoroses. La mina pertanyia a Enrique Ramos que era un ministre d’economia i hisenda.

·Coll de la Manrella: Allà el 1 de febrer de 1939 van passar Manuel Azaña, Lluís Companys, el Iehendakari basc Aguirre i Joan Negrin que són persones importants de la guerra.


-Indiqueu en quin punt es troba cada indret.


-Mesureu la distància entre els diferents punts.

La vajol Mas Castell: 160000 cm= 1,6 km
Mas CastellCan Barris: 80000 cm= 0,8 km
Can BarrisColl de Lli: 110000 cm= 1,1 km
Coll de LliIes Illes: 170000 cm= 1,7 km

CIÈNCIES SOCIALS

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS:

ACTIVITAT 1:

a)Localitza al mapa les zones on hi ha més espais naturals protegits a Catalunya. Quins són els més importants?
El cap de Creus, els Aiguamolls, zona volcànica de la Garrotxa, Illes medes, el Montseny, l’Albera, Collserola, Montsequio, Poblet, Delta del Llobregat, Montnegre, Montserrat, Obac, Olèrdola, Sant Llorenç del Munt, el Garraf, Sant Maurici i Pedraforca.

b) La Generalitat a adoptat diverses mesures per a la protecció i conservació dels espais naturals.
·Què volen dit aquestes sigles PEIN?
Aquestes signes signifiquen Pla d’Espais d’Interès Natural.
• Quan es van aprovar?
Es van aprovar el 14 de desembre de 1992.
• En Pla d’Espais d’Interès Natural estableix la classificació dels espais naturals en quatre tipus. Quins són i escriu les característiques bàsiques de cadascun.

-Parc Nacional: Consisteix en un territori extens on no es pot desenvolupar cap activitat d’explotació dels seus recursos naturals.

-Parc Natural d’Interès Nacional: Consisteix en un territori d’una extensió mitjana o reduïda que es caracteritza per la seva singularitat i per les activitats que s’hi desenvolupen. Aquestes activitats s’han de limitar als usos tradicionals compatibles amb la conservació del paisatge.

-Parc Natural: Consisteix en un territori d’una extensió molt variable on es permet el desenvolupament d’activitats econòmiques compatibles amb la conservació dels seus valors naturals.

-Reserva Naturals: Consisteix en un territori d’extensió reduïda però d’alt interès científic, on es desenvolupen tasques de caràcter científic i l’excés és restringit generalment. La declaració d’espai natural protegit es fa amb la finalitat de conservar els seus ecosistemes naturals.

c) Per què creus que s’ha declarat àrea protegida el Cap de Creus? Aquesta zona quina categoria d’espai natural correspon?

Correspon a un Parc Natural. Es defineix Parc Natural perquè és una extensió molt extensa, on es permeten activitats econòmiques amb la conservació dels seus valors naturals.

d) Busca informació sobre el tipus de vegetació i de fauna que habita i la seva importància.

Vegetació: els arbres que són de fulla perenne més comuns son el pi i l’alzina, però dels arbres caduques destaquen més l’avellaner i el roure.
Fauna: mamífers (porc senglar, cabra salvatge, rabosa, teixó, gerdosa, ginesta, mostela, conill, eriçó, liró caretó, musaranya i ratpenat), amfibis (galibat, gripau i granota), rèptils (sargantana i colobres), aus (gaig, estornell, abellerol, oriola, agatejador, oreneta, rapinyaires i rapaços) i madrilles, carpes i truites de riu.

ACTIVITAT 2:

0) Elabora una cronologia bàsica de la història d’Espanya i de Catalunya durant el període de 1902-1940.

1)Quan es proclamà la República? Quines característiques va tenir la nova constitució republicana?
El 14 d’abril de 1931. Igualtat per tothom, privava l’església de qualsevol protecció pública, i reconeixia el dret a l’autonomia de les regions espanyoles.

2) Quines reformes es van enceturant el govern d’Azaña? Amb quins problemes es trobà aquest president?
-S’aprova l’estatut d’autonomia de Catalunya al setembre de 1932.
-Es va prohibir l’ensenyament religiós que va ser substituït per un ensenyament públic.
-S’instaura la llei de reforma agrària que establia l’expropiació i el repartiment entre els pagesos de les terres no explotades pels propietaris.

Alguns pagesos es van avançar en la reforma ocupant les terres. Això va provocar la dimissió d’Azaña.

3) Qui va guanyar les eleccions de 1933? I les de 1936?
El nou govern dirigit per Alejandro Lerroux guanya les eleccions del 1933.
El Front Popular guanya les eleccions del 1936.

4) Quan es va iniciar la Guerra Civil? Quins territoris controlava cada bàndol en un primer moment?
Es va iniciar al 1936.
Els militars sublevats van triomfar a l’Àfrica, les Canàries, Àlaba, Navarra, Castella la Vella, Galícia, part d’Aragó i les Balears menys Menorca.
I els militars fidels a la república controlaven Astúries menys Oviedo, Santander, el País Basc menys Àlaba, Madrid, Catalunya, el País Valencià, Castella la Nova i part d’Andalusia.

5) Quina va ser la postura de les democràcies occidentals davant el conflicte espanyol? Quina va ser la posició de Mussolini i Hitler?
El conflicte que va coincidir amb l’auge dels totalitarisme i amb la política, d’apaivagament de les democràcies davant Hitler.

6) Quines van ser les campanyes més importants de la guerra?
La campanya del Nord, la batalla de Terol, i la batalla de l’Ebre.

7) Esbrina què va ser la lleva del Biberó, amb l’ajut del web del racó TIC d’aquesta pàgina. En quina gran batalla va prendre part?
Va ser la gent més jove que va participar a la guerra civil.

8) Quins factors polítics creus que van influir en la derrota de la República?
-La manca d’entesa política entre els catalans durant la guerra.

9) De quina manera es produir la concentració del poder en el bàndol rebel?

10) Quines conseqüències va tenir la Guerra Civil pel que fa a la cohesió social de la ciutadania?
Que molts ciutadans, famílies senceres van haver d’exiliar-se.

11) Valora la importància històrica de l’aprovació de l’Estatut de 1932.
Es el primer Estatut redactat per Catalunya.
12)Quines diferències observes entre el catalanisme de la Lliga i el d’ERC?

13) Quins canvis polítics ve provocar a Catalunya l’esclafament de la rebel•lió el 1936.
Que el cop d’Estat no va ensorrar al govern, però va ocupar part del territori i el va dividir en dos parts.

14) Com contribuir Catalunya a l’esforç bèl•lic?

15) Quines conseqüències va tenir la derrota?
-Les víctimes mortals i els que van haver d’exiliar-se.
-La divisió social.
-La crisis i la economia.
-La instauració d’una dictadura.

LENGUA CASTELLANA


Llengua castellana


1. Haz un poema a partir de los versos de Antonio Machado:


Estos días azules,

Y este sol de la infancia.

De estos días libres,

De mi prisión en Francia.

El miedo a morir,

Sin saber donde ir.

El miedo a saber,

Que nunca podré volver.

Sin saber si volvería,

En mi corazón,

Mi familia me seguía.

Me acompaña el dolor,

Y con el la oscuridad,

Y aparece el color…

LLENGUA CATALANA

Llengua Catalana

1.Fitxa sobre diferents autors que produïen durant la Guerra Civil i la postguerra, tant en català com en castellà.

Mercè Rodoreda: Va néixer el 10 d’octubre del 1908 a Barcelona. Va ser una escriptora catalana. Es va casar amb el seu oncle els 20 anys, i va tenir un fill anomenat Jordi. Al 1939 es va exiliar a França, i al 1972 va tornar a Catalunya, desprès de la mort del seu amant a Viena.
Finalment, Mercè Rodoreda va morir a Girona als 75 anys víctima de càncer, en el 1983, i va ser enterrada en al cementiri de Romanyà de la Selva.
La biblioteca de Platja d’Aro ha estat nombrada en el seu honor, igual que la biblioteca de Horta-Guinardó.


Joan Oliver i Sallarès: Va néixer a Sabadell en el 1899.
Està considerat com un dels poetes i dramaturgs més importants de la literatura Catalana. Utilitzava com a poeta el pseudònim de Pere Quart. Era el quart d’onze germans i l’únic supervivent i per això signava els seus poemes amb aquest pseudònim. Durant la Guerra Civil es va comprometre políticament amb el bàndol republicà. Al final de la guerra, la Generalitat Republicana li va encomanar la tasca d'evacuar els intel•lectuals. Acabada la guerra es va exiliar primer a França. Després es va embarcar cap a Buenos Aires i es va establir definitivament a Santiago de Xile, on hi va viure vuit anys. L'any 1986 va morir a Barcelona i va ser enterrat a la seva ciutat natal, Sabadell.


Antonio Machado: Nació en Sevilla el 26 de julio de 1875, fue un poeta español. Fue el segundo de cinco hermanos de una familia liberal. Antonio Machado interrumpió varias veces sus estudios, afectado por los problemas económicos de su familia tras la muerte de su padre por tuberculosis en 1893. En 1902 publicó Soledades, y en 1907 publica Soledades, Galerías y Otros poemas. Eligió la vacante del instituto de Soria, donde conoció a Leonor Izquierdo, con la que se casó dos años después teniendo ella 15 años y él, 34. En 1912 ella cayó enferma i murió de tuberculosis.
En febrero de 1939, a la caída de Barcelona, huyó de España ,en una ambulancia, con Joaquín Ramón Xirau y su mujer. Finalmente se exilió en Colliure (Francia), donde murió poco después, el 22 de febrero.

Rafael Alberti: Nació en Cádiz el 16 de diciembre en 1902, fue escritor i poeta español. Fue considerado uno de los mayores literarios españoles. Tras la Guerra Civil se exilió debido a su militancia en el Partido comunista de España después de la dictadura Franquista, qué nombrado hijo predilecto de Andalucía en 1983 i doctor honoriz la causa por la Universidad de Cádiz en 1985. El 28 de Octubre de 1989 murió en el municipio madrileño de casalada.



2. El diari d’un exiliat:

26 de Gener del 1939:

Estimat diari, avui començo escriure, perquè em sento molt sol. Avui han bombardejat Barcelona. Fa 1 hora aproximadament que acabo de abandonar a la meva dona i el meu fill a la frontera. Els gendarmes ens han separat, les dones i els nens per un costat i els homes per un altre.

28 Gener del 1939:

Estic fart de sentir els Allez, allez dels senegalesos. Se’n riuen de nosaltres sense parar. Estic a punt d’arribar a Argelers Sur Mer, ens han dit que en allà tindrem menjar, llits... En tinc moltes ganes, també tinc ganes de veure el meu fill i l meva dona...Dos dies sense veure’ls és molt!

1 de Febrer 1939:

Per fi estic amb la meva família... Però això és una misèria. Ens deien que tindríem menjar, medicines, tot el que volguéssim. I en canvi, estem tirats a la sorra d’una platja enorme, tancats nord, sud i est amb filferros i la única sortida que tenim és el mar. Ens tracten com gossos, només tenim pa per menjar i ha sobre ens el tiren per sobre les fil ferrades.

5 de Març del 1939:

Tinc fred, estic cansat i afamat. La meu fill es troba molt malament, no para de dir que té gana, només fa que fer diarrea... Si segueix així potser... Això està ple de brutícia, de polls, de rates... Quan aquí no hi facin res... tothom estarà infectat de tota mena de malalties.

25 d’Abril del 1939:

Tinc dues bones notícies, la meva dona està embarassada de 3 mesos i el meu fill està molt millor, que no fa un mes enrere. El menjar ha canviat, però no sé que és pitjor, si el pa sec que ens donaven, o el bacallà sec i les llenties amb sorra. No tenim aigua dolça, els molt inútils ens han posat dues bombes al costat del mar, i l’única aigua que tenim és la salada i fastigosa del mar, en vés de posar-les una mica més amunt on hi ha un rierol.

4 d’Agost del 1939:

La meva dona avui se’n va a un lloc, on hi tindrà el nostre petit. És una maternitat que està a prop d’aquí, en un poble que es diu Elna. La veig molt il•lusionada, i jo també, però estaré molt de temps sense veure-la, però tot sigui perquè el nostre fill neixi en unes condicions humanes.
També el meu fill gran està trist i pobre, no para de plorar.

MÚSICA


1-Busqueu informació d’Abdó Terrades (Terradas) i Escriu una breu biografia amb les teves paraules.


Abdó Terrades va neixer a Figueres l’any 1812, i va morir a Andalusia l’any 1856. Era un polític republicà. Va estudiar un quant temps a Perpinyà. Fou elegit 1842 alcalde de Figueres, però les autoritats no acceptaren l'elecció, que va ser repetida cinc vegades i al final per negar-se a jurar lleialtat al duc de la Victòria, va ser empressonat al castell de Figueres, on es lliberat l'abril del 1842, i s’exilia a Perpinyà. És implicat en el complot comunista de Tolosa al 1843, i es detingut, i aquell mateix any es alliberat. Torna a Figueres. Amb residència vigilada es desterrat finalment a Sigüenza al 1844, i aviat tornà a l'exili. Després de la revolució del juliol del 1854, es elegit de nou alcalde de Figueres, fins que el capità general Zapatero destituí l'ajuntament.Es posa malalt, i va a viure a Cadis, i allà mor.

MÚSICA

LA CAMPANA

Ja es arribat lo dia

que el poble tan volia,

fugi uns tirans

i un poble vol ser rei.

La bandera daurada

que ja ho veiem corbada,

podem germans

de l’aire que volem,

Mireu-la que estelada

l’ensenya ciutadana,

de llibertat

d’instrument i l’alcem.


Ja la campana sona

el canó ja retrona

anem republicans

a la victòria anem anem

a la victòria anem anem.


Lo garrot l’escopeta

la falç i la forqueta,

oh catalans

el valor empunyem.

La cort i la noblesa

l’orgull de la riquesa,

caiguin d’un cop

fins el nostre nivell ,

la milícia i lo clero

no tindran mes que un cuero,

lo poble sols

lo altre ja es lo rei.


Ja la campana sona

el canó ja retrona

anem republicans

a la victòria anem anem

a la victòria anem anem.


Los publics funcionaris

no tinguen amos varis,

ja prendran tots

del popular congres.

Los bàndols que es mantenen

del poble i luego el venen

morin cremats,

si no pau no tindrem.


Ja la campana sona

el canó ja retrona

anem republicans

a la victòria anem anem

a la victòria anem anem.


Un sol pago directe,

i un sol ram que el col·lecta,

tothom d’alli serà

pagat com deu.

Que pagui qui te renta

o deu una preventa

lo qui no te,

tampoc deu pagar res,

doneu-me la gavella

lo dret de la portella

oh jornalers

mai mes no pagarem.


Ja la campana sona,

el canó ja retrona,

anem republicans

a la victòria anem anem,

a la victòria anem anem.

¡ANEM!

FRANCÈS


FRANCÈS

Mise en route :

1. Assiciez les définitions avec le concept appropré ci-dessous :

a) Partisan de la république. Républicains

b) Lutte armée dans un même pays. Guerre civile

c) Personne qui subit les mauvais traitements, les injustices d’autrui, ou qui subit les conséquences d’un accident, d’une catastrophe, d’une guerre. Victimes

d) Uni par un traité, par un lien de parenté, par intérêt. Alliés

e) Masse de gents. Vague humaine

f) Personnes qui se déplacent à un autre pays. Réfugiés

g) Ensable des troupes régulières d’un État. L’armée

h) Emplacement occupé temporairement par une armée. Camp

i) Déplacement de milliers d’espagnols vers la frontière française pendant la guerre civile d’Espagne. La retirada


Compréhension écrite:

2. Lisez le document extrait du site d’Argelès-sur-Mer et répondez aux questions en justifiant votre réponse.

a) Le Front Populaire gouverne à la fois en Espagne et en France en 1936: Vrai

b) À cette époque-là, l'Espagne est divisée en deux: Les Républicains et les nationalistes: Vrai

c) Les nationalistes se voient obligés à s'exiler: Faux/ Les Républicains se voient obligés à s’exiler.

d) La plupart de réfugiés espagnols traversent la frontière française: Vrai

e) Le gouvernement Français ne s'attendait pas à un nombre aussi élevé de réfugiés: Vrai

f) Le camp d'Argeles est le troisième camp sur les routes de l'exil: Faux/ Le camp d’Argelès est le premier sur les routes de l’exil.

g) Aujourd'hui nous pouvons trouver le camp intact: Faux/ Aujourd’hui il ne reste plus rien du camp.

h) Plusiers hommages sont rendus à cet événement: Vrai

Expression écrite:

Dans ce document vous trouvez plein de photos qui montrent l’un des épisodes le plus trafiques de la guerre d’Espagne. Faites une description générale sur ce que vous observez (hommes, femmes, enfants, vêtements, valises, visages…)

Toutes les photographies montrent les espagnols exilés en France.
On observe les habitants avec toutes leurs affaires (les vêtements, les objets personnels,les bagages, etc.)
La grand majorité sont tristes, déprimés parce qu’ils ne savent pas quand ils returneront.
Les enfants portent le visage triste, larmoyant et ils veulent rentrer à sa maison.
Toutes les personnes sont très fatiguées,
, seulement ils veulent que tout finisse, avec une fin heureuse.


martes, 16 de marzo de 2010

ACTIVITATS PARAL·LELES

-REPORTATGE SOBRE EL CAMP D’ARGELERS:
Qüestionari sobre la pel•lícula (Film Documental):

1.On es troba el Camp d’Argelers?
El camps d’Argelers es troba a la platja del Nord d’Argelers.

2.Quants habitants tenia aquesta localitat? I ara ?
Aquesta localitat abans tenia 2.900 habitants, i ara té 100.000 habitants


3.Quan fou obert el camp ?
El camp fou obert fa 10 anys, 1 de gener de 1939.

4.Quina finalitat tenia aquest camp de concentració ?
Aquest camp de concentració tenia la finalitat de refugiar els exiliats republicans. (Fugien d’en Franco.)

5.Quina superfície tenia ?
Tenia una superfície de entre 50 hectàries i 100 hectàries.

6.Quantes barraques es van construir ?
Des del mes de març es van construir 60 barraques.

7.Quantes persones van passar?
Van passar 300.000 persones.

8.Com van ser les condicions de vida durant els primers dies? I després?
Durant els primers dies les condicions de vida eren molt dures. Després ja van millorar quan els començava a arrivar menjar i van contruir barraques.

9.Quines eres les malalties més freqüents o comunes ?
Les malalties més freqüents van ser les pulmonars, tuberculosis, conjuntivitis, disertèria i malaties mentals.

10.Com ajudaven els metges a curar als malalts ?
Els metges ajudaven a curar als malalts amb espirines i medicines.

11.Quins van ser els encarregats de vigilar el camp ?
Els encarragats de vigilar el camp van ser els senegalesos.

12.En el film documental es parla de milicians i brigadistes. Esbrina quin paper van jugar durant la guerra civil espanyola.
Els brigadistes eres militars d’altres païssos, que van venir a lluitar contra els nacionals, que era l’exèrcit de Franco.

13.Quantes persones van morir en aquest camp?
En aquest camp van morir entre 7, 8 i 10 persones al dia. És impossible de quantificar el total.

14.Explica alguna de les escenas del film que t’hagin impactat. Per què?
El que ens ha impactat molt va ser la escena en la qual es veien totes les tumbes juntes de tots la gent que anava morint al dia.

15.Fes una breu crítica o reflexió personal sobre la pel·lícula.
Pensem que la pel·lícula era molt realista. Hem arribat a la conclusió que els francesos es van portar molt malament amb els catalans i els espanyols. És injust al que van arribar a fer: el mes de febrer amb al fred que feia, els refugiats no tenien on aixeplegar-se, les mantes que tenien estaven molles i la gent es barallava per un tros de pa, que al final acabava sent un petit tros de pa. No era ni un camp de concentració: Quan les dones estaven malaltes o necessitaven medicines per les seves filles i fills, s’acostaven a la tanca i els soldats els donaven medicaments a canvi de fer l’acte sexual. Una història molt trista, que els espanyols i catalans mai oblidaran.