LLENGUA CATALANA

Llengua Catalana

1.Fitxa sobre diferents autors que produïen durant la Guerra Civil i la postguerra, tant en català com en castellà.

Mercè Rodoreda: Va néixer el 10 d’octubre del 1908 a Barcelona. Va ser una escriptora catalana. Es va casar amb el seu oncle els 20 anys, i va tenir un fill anomenat Jordi. Al 1939 es va exiliar a França, i al 1972 va tornar a Catalunya, desprès de la mort del seu amant a Viena.
Finalment, Mercè Rodoreda va morir a Girona als 75 anys víctima de càncer, en el 1983, i va ser enterrada en al cementiri de Romanyà de la Selva.
La biblioteca de Platja d’Aro ha estat nombrada en el seu honor, igual que la biblioteca de Horta-Guinardó.


Joan Oliver i Sallarès: Va néixer a Sabadell en el 1899.
Està considerat com un dels poetes i dramaturgs més importants de la literatura Catalana. Utilitzava com a poeta el pseudònim de Pere Quart. Era el quart d’onze germans i l’únic supervivent i per això signava els seus poemes amb aquest pseudònim. Durant la Guerra Civil es va comprometre políticament amb el bàndol republicà. Al final de la guerra, la Generalitat Republicana li va encomanar la tasca d'evacuar els intel•lectuals. Acabada la guerra es va exiliar primer a França. Després es va embarcar cap a Buenos Aires i es va establir definitivament a Santiago de Xile, on hi va viure vuit anys. L'any 1986 va morir a Barcelona i va ser enterrat a la seva ciutat natal, Sabadell.


Antonio Machado: Nació en Sevilla el 26 de julio de 1875, fue un poeta español. Fue el segundo de cinco hermanos de una familia liberal. Antonio Machado interrumpió varias veces sus estudios, afectado por los problemas económicos de su familia tras la muerte de su padre por tuberculosis en 1893. En 1902 publicó Soledades, y en 1907 publica Soledades, Galerías y Otros poemas. Eligió la vacante del instituto de Soria, donde conoció a Leonor Izquierdo, con la que se casó dos años después teniendo ella 15 años y él, 34. En 1912 ella cayó enferma i murió de tuberculosis.
En febrero de 1939, a la caída de Barcelona, huyó de España ,en una ambulancia, con Joaquín Ramón Xirau y su mujer. Finalmente se exilió en Colliure (Francia), donde murió poco después, el 22 de febrero.

Rafael Alberti: Nació en Cádiz el 16 de diciembre en 1902, fue escritor i poeta español. Fue considerado uno de los mayores literarios españoles. Tras la Guerra Civil se exilió debido a su militancia en el Partido comunista de España después de la dictadura Franquista, qué nombrado hijo predilecto de Andalucía en 1983 i doctor honoriz la causa por la Universidad de Cádiz en 1985. El 28 de Octubre de 1989 murió en el municipio madrileño de casalada.



2. El diari d’un exiliat:

26 de Gener del 1939:

Estimat diari, avui començo escriure, perquè em sento molt sol. Avui han bombardejat Barcelona. Fa 1 hora aproximadament que acabo de abandonar a la meva dona i el meu fill a la frontera. Els gendarmes ens han separat, les dones i els nens per un costat i els homes per un altre.

28 Gener del 1939:

Estic fart de sentir els Allez, allez dels senegalesos. Se’n riuen de nosaltres sense parar. Estic a punt d’arribar a Argelers Sur Mer, ens han dit que en allà tindrem menjar, llits... En tinc moltes ganes, també tinc ganes de veure el meu fill i l meva dona...Dos dies sense veure’ls és molt!

1 de Febrer 1939:

Per fi estic amb la meva família... Però això és una misèria. Ens deien que tindríem menjar, medicines, tot el que volguéssim. I en canvi, estem tirats a la sorra d’una platja enorme, tancats nord, sud i est amb filferros i la única sortida que tenim és el mar. Ens tracten com gossos, només tenim pa per menjar i ha sobre ens el tiren per sobre les fil ferrades.

5 de Març del 1939:

Tinc fred, estic cansat i afamat. La meu fill es troba molt malament, no para de dir que té gana, només fa que fer diarrea... Si segueix així potser... Això està ple de brutícia, de polls, de rates... Quan aquí no hi facin res... tothom estarà infectat de tota mena de malalties.

25 d’Abril del 1939:

Tinc dues bones notícies, la meva dona està embarassada de 3 mesos i el meu fill està molt millor, que no fa un mes enrere. El menjar ha canviat, però no sé que és pitjor, si el pa sec que ens donaven, o el bacallà sec i les llenties amb sorra. No tenim aigua dolça, els molt inútils ens han posat dues bombes al costat del mar, i l’única aigua que tenim és la salada i fastigosa del mar, en vés de posar-les una mica més amunt on hi ha un rierol.

4 d’Agost del 1939:

La meva dona avui se’n va a un lloc, on hi tindrà el nostre petit. És una maternitat que està a prop d’aquí, en un poble que es diu Elna. La veig molt il•lusionada, i jo també, però estaré molt de temps sense veure-la, però tot sigui perquè el nostre fill neixi en unes condicions humanes.
També el meu fill gran està trist i pobre, no para de plorar.